Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.950
|
171.
Els noms de lloc catalans i els accents diacrítics
Font
Fitxes de l'Optimot
aquest canvi pot ocasionar. Així, s'escriuen amb accent topònims com ara:
coster de la Bóta
Cóll
roc del Cóm
el Cós
Jóc
Móra d'Ebre
bony de l'Ós
barranc de l'Óssa
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.3)
[...]
|
|
172.
u o un? / un d'agost o u d'agost?, oferta de dos per u o oferta de dos per un?
Font
Fitxes de l'Optimot
un abans de Crist)
el trenta-u de juliol (i no el trenta-un de juliol)
el vostre seient és a la fila u (i no a la fila un).
D'altra banda, la forma un davant de nom pot funcionar com a adjectiu numeral per indicar quantitat: un llibre, trenta-un arbres, etc.
Ara bé, tant un com u també poden [...]
|
|
173.
Sonorització o ensordiment de la essa en posició final no absoluta: els avis, els savis...
Font
Fitxes de l'Optimot
imperatius seguits de pronom feble que comencen per vocal (ves-hi). Per exemple: els avis, el famós amic, els dies, els mesos, examic, fes-ho.
En canvi, es pronuncia sord el so de s seguit d'un so sord. Per exemple: els savis, el famós plat, els tinc, arròs covat, experts, ves-te'n, fes-t'ho mirar.
Font [...]
|
|
174.
Separació a final de ratlla d'abreviacions / Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols
Font
Fitxes de l'Optimot
un canvi de ratlla, l'abreviatura i el mot que acompanya. Per exemple:
Sr. Riera (no es poden separar Sr. i Riera)
Les sigles que es llegeixen com si fossin paraules preferiblement no se separen a final de ratlla si s'escriuen totalment amb majúscules. En cas que sigui necessari per raons d'espai [...]
|
|
175.
La preposició de en les dislocacions / De melons, en queden tres o Melons, en queden tres?
Font
Fitxes de l'Optimot
hi ha tanta tendència a posar-la en la resta de parlars. Per exemple:
(De) melons, en queden tres.
(De) bolets, en trobo pocs.
2. En canvi, quan es disloquen adjectius o sintagmes adjectivals, hi hagi el pronom de represa que hi hagi, és optatiu encapçalar l'element dislocat amb de, tant si es [...]
|
|
176.
'desde' o 'des de'? / 'des de que' o 'des que'?
Font
Fitxes de l'Optimot
introduïda amb la conjunció que, i llavors la preposició de cau:
Han posat en pràctica noves dinàmiques des que la presidenta va accedir al càrrec.
Des que ha arribat la guàrdia urbana, la situació s'ha normalitzat.
En registres informals pot ocórrer que no s'elideixi la preposició de davant de que: Des [...]
|
|
177.
Flexió de gènere amb denominacions d'animals
Font
Fitxes de l'Optimot
ha un únic nom masculí o femení per designar els individus dels dos sexes de cada espècie. Així, són masculins, per exemple, els noms corc, escarabat, rossinyol, gripau, tauró, cocodril, mico, etc. En canvi, són femenins els noms formiga, sargantana, granota, cadernera, oreneta, sardina, balena, mona [...]
|
|
178.
ús de l'article en les comarques catalanes
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant del nom de les comarques catalanes, cal escriure-hi l'article definit, llevat del cas d'Osona. Per exemple: Les dues comarques afectades per les pluges són el Priorat i la Garrotxa.
En alguns casos, quan el nom de la comarca va introduït per una preposició, tradicionalment s'elideix l [...]
|
|
179.
Restriccions en l'ús de 'mateix', 'mateixa'
Font
Fitxes de l'Optimot
La forma mateix, mateixa s'usa com a adjectiu o com a adverbi en català. Per exemple:
Tots dos van néixer el mateix dia (adjectiu).
Avui mateix aniré a inscriure'm al curs (adverbi).
En canvi, l'ús de l'adjectiu mateix precedit d'article definit per representar un complement de nom no és [...]
|
|
180.
Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe
Font
Fitxes de l'Optimot
. Per exemple:
Mira de fer l'esforç d'entendre la situació.
Ens va dir d'anar al cinema.
Va provar de posar-se en la seva pell.
En canvi, els verbs poder, deure, soler, voler, els verbs de percepció sentir i veure, i els verbs causatius fer i deixar, no admeten la preposició de davant d'un infinitiu [...]
|
